La porta de l’Ajuntament era un any més el punt de trobada per als membres de la Penya Ciclista. Dissabte passat tenien una cita que és ja tota una tradició, el viatge a Terol. Una excursió que en esta edició ha reunit 34 participants. La primera de les tradicions, la fotografia a tots els que se sumen. I el tret d’ixida per a tots ells el donava Tano. El president de la penya prenia foc a la traca i tots a les bicicletes. Començava així una excursió que no és cap carrera però on de tant en tant es vol demostrar que un està en forma.  Una ixida que s’allarga tot el cap de setmana. Per endavant molts quilòmetres de carretera, però també molts punts per descansar i agrupar-se de nou. El primer d’ells este. A Xelva es pot parar a beure i descansar un poc mentre s’espera als companys que s’han quedat enrere. I a partir d’ací vint quilòmetres més per endavant abans de guanyar-se l’entrepà. Alguns d’ells prou durs com l’alto de la Montalvana. Però en arribar a Titaguas trobem les bicis abandonades. Entrem al bar i ací se’ls trobem a tots. Parada per esmorçar i moment per comentar com va el viatge. Amb la panxa plena continua el viatge. Un camí dur però que dona alguns moments per disfurtar del paisatge. A meitat camí les previsions no fallen i la pluja obliga a abrigar-se. També a explicar en casa que sí, que s’han enrecordat d’agafar l’impermeable. I amb tots abrigats l’ultim tram de carretera per aplegar a la meta. Terol. El Torico és el punt d’arribada. Encara que no estaven competint sí que es vol deixar clar quin és el ritme de cadascú.  Ací es fa la segona de les tradicions, fotografia d’arribada i la traca que els valencians han aplegat. La penya ciclista porta 26 anys anant a terol. Des que comença als anys vuitanta els acull el mateix centre. Al col·legi La Salle tenen un lloc on dormir. I l’endemà camí de tornada. A les set i mitja del matí és mira l’oratge i com no plou molt renuncien al pla B que hi havia per si de cas, tornar en autobús. Però el temps aguanta i tots a la bicicleta. Ací el camí canvia. Es baixa per Barraques però després es ve per El Toro, Bejis, Sacanyet i Alcubles.  Ací parada de nou i esmorçar per prepar-se per a la recta final. A partir d’ací el camí ja no es tan dur. Baixades i rectes que fan més facil el camí. L’últim tram el presideix el més veterà de la Penya. Vicent Bargues a qui ningú no pot adelantar. I així és fins que apleguen a l’Ajuntament. En les cames tres-cents quilòmetres de carretera però el que més ha pesat l’oratge. Tot i això la valoració general es que el viatge mereix la pena. I amb tots a l’Ajuntament és el moment de celebrar-ho. L’última de les traques anuncia que la Penya ja ha  tornat.