El dimecres 30 de novembre de 2016, el món faller va rebre des d’Etiòpia una de les notícies més importants de la seua historia: després de 6 anys des de la redacció de l’expedient de la candidatura, el somni es feia realitat, i la festa fallera aconseguia per part del comitè intergovernamental de la UNESCO el reconeixement com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Una distinció que no recau només en les Falles de la Ciutat de València, la distinció com a patrimoni és per a totes les falles, es planten al lloc que es planten, i entre d’elles estan les nostres: les falles de la Pobla.
Gràcies al nomenament de la Unesco, les falles de La Pobla passen també a ser part d’este patrimoni immaterial de la Humanitat, sumant-se així a altres festes, costums i tradicions valencianes. Amb este nomenament, la festa passa a una dimensió diferent de la que ha tingut fins ara i la societat, i molt especialment el col•lectiu faller, s’encarregaran a partir d’este moment de cuidar i protegir les seues peculiaritats.
Però fins a arribar a este punt, les falles han hagut de passar per un camí on s’ha examinat, punt per punt, una candidatura que tenia diversos aspectes en el que recolzar-se. Com centre neuràlgic de la festa, el punt en què tot orbita al seu voltant, està la falla, el monument. Enormes cadafals amb crítica social i política, plens de sàtira, que es planten la nit del 15 de Març, a la Pobla el 14, i que són el resultat del treball, esforç i superació d’un gremi d’artesans molt reconegut a València, el dels artistes fallers.
Amb este reconeixement, la feina i el treball d’estos artistes hauria de quedar més protegida i reconeguda. Del seu treball naix el monument, allò que diferència, caracteritza i fa única al món la festa de les falles.
D’uns artesans a uns altres. Els noms de València i el de la seda van de la mà des de temps immemorials. I, precisament, de la seda naixen els vestits de valencians i valencianes que els fallers llueixen als actes. Cada vestit és únic, una autèntica peça d’artesania que manté viva una tradició centenària. Sense indumentaristes i orfebres res seria igual.
També per a este col•lectiu, el fet de ser part d’una festa que està considerada patrimoni de la humanitat, és una oportunitat per a reivindicar-se, per a créixer i per donar més importància a un treball, que de no existir, faria que les falles no foren allò que coneixem.
Estos són alguns dels pilars de la festa fallera. Però per a arribar a ser patrimoni de la Humanitat hi ha moltes més coses que la UNESCO ha valorat de manera positiva.
Altre aspecte fonamental, són els casals fallers. I ací, La Pobla és tota una referència en l’àmbit faller pels seus casals. El de la falla de l’Hort i el del Trinquet, d’igual manera que Josep Antoni, el Mercat i Mas de Tous, i en dates pròximes Cervantes i Sant Jaume també gaudiran de nous casals amb totes les comoditats. El casal és alguna cosa més que la seu de la comissió, és una àgora de cohesió social sense cap diferència d’edat, sexe i procedència entre fallers
I també és molt important el paper que juguen a les falles la música, el gran acompanyament ritual de la festa, les bandes de música i les colles de tabal i dolçaina, són la banda sonora del patrimoni.
I no és música, però a La Pobla i a la nostra terra la pólvora, sona com a tal. I els que millor la coneixen són els pirotècnics, meitat alquimistes i meitat científics. Per les seues mans passà l’elaboració dels productes que es disparen en les mascletaes, les carcasses dels castells i les traques de la nit de la cremà
I no s’entén la falla, sense la seua explicació, i esta es pot trobar al llibret. El llibret que ha sigut molt important per a mantenir i difondre la nostra llengua, inclús en èpoques en la que era molt complicat desenvolupar esta tasca. Totes les falles tenen el seu llibret, una publicació que any darrere any, a forma d’anuari i recopilatori comercial ens mostra la vida de la comissió i les seues peculiaritats.
Com ja han vist les Falles són un vertader espai de cohesió humana, de multiculturalitat, de trobada intergeneracional i una festa integradora. Però, per damunt de tot, una festa, i com a tal es va celebrar a les torres de Serrans el passat diumenge, fent una crida a tot el món de què este apreciat patrimoni dels valencians és ja un patrimoni per a la Humanitat.