Vesprada de gala al Mas de Tous amb la disputa e la vint-i-setena jornada de la lliga. Primera oportunitat per al Vallbonense de poder assegurar-se matemàticament la promoció d’ascens i, de pas, continuar amb la lluita per poder arribar, d’ací a la fi del campionat, a l’actual líder: el Benageber.

Vesprada de nervis i emocions. Els de José Luis Durá van eixir amb tot l’ànim possible de marcar, dominant el partit, i vivint els primers minuts en el camp rival.Al cap de set minuts de joc, a la treta d’este cornes, el públic va cantar gol, que no va ser per molt poc. El Vallbonense no donava treva al At. Túria, i assetjava la porteria de Revert.

D’un possible gol, a un altre: Adri va estavellar el baló al travesser amb esta falta, perfectament executada. Estes van ser les primeres oportunitats d’una primera part de clar color banc-i-roig. El partit estava controlat, però faltava rematar-lo.

El At. Túria no va donar excessius problemes en els primers 45 minuts de joc, i no van donar-li a Josep molta feina, excepte amb alguna jugada aïllada. I és que al partit de dissabte van sobrar nervis i va faltar punteria per a encaminar el partit amb temps suficient. Ja quasi estaven els equips pel camí dels vestidors quan Migue, per molt poc, no va poder marcar l’1-0, i és que amb esta jugada s’arribava al descans.

A la segona part, el guió del partit canviaria, el final feliç que tot el món volia anava a donar més feina de la que es podia esperar. A la primera que pogueren, els del Túria donaren un seriós esglai, només era un avís de què estava per arribar.

Cinc minuts després, per molt poc no va arribar el 0-1, i no va arribar perquè Josep es va convertir en gegant fent una de les parades més espectaculars que es recorden esta temporada. El mal és que no anava a ser l’única, el porter local va exhibir-se també una segona vegada i, fins i tot, una tercera. Josep no estava per la feina d’obrir la porteria, i va ser l’excepció d’un equip que estava dominat pels nervis.

I després del patiment i l’angoixa dels minuts en què l’At. Túria va dominar el partit, es va passar a un altre tipus de patiment i d’angoixa, els dels minuts finals a la recerca del gol que deixés els tres punts al Mas de Tous.

Lucas, que entrava des de la banqueta, va avisar de les seues intencions. Unes intencions que va materialitzar al minut 86 de partit, anotant el primer i únic gol de la vesprada per al Vallbonense. Un gol que, com a mínim, val una promoció d’ascens a preferent.

Només quedava aguantar uns minuts, que es feren llargs, però que valgueren la pena. En xiular l’àrbitre el final, l’alegria i l’eufòria es van disparar entre cos tècnic., jugadors i aficionats. A la primera oportunitat es deixava la promoció assegurada, objectiu i deures complits.

Un partit que serà recordat pel gol de Lucas, però que deixa a Josep com a heroi gràcies a les seues espectaculars parades en la segona part. La seua sang gelada baix els pals va suplir els nervis que va tenir l’equip durant tot el partit.

L’objectiu de l’equip era lluitar per l’ascens, ara ja està la promoció a la butxaca, i per a les jornades que resten toca lluitar per a poder passar al Benageber que, amb nou punts en joc, està ara només tres punts dalt i amb l’average a favor seu.

I és que l’alegria estava més que justificada: el Vallbonense va descendir de Preferent a Regional en la temporada 2011/2012, i fins a enguany no havia pogut lluitar per tornar a la quinta categoria del futbol nacional.

El Mas de Tous es va convertir en una autèntica festa només acabar el partit, amb els futbolistes com a grans protagonistes. Ho celebraren al camp, però també ho celebraren dins dels vestidors, amb molta festa, i tornaren a eixir al camp per a mantejar al President del Club.

Pròxima jornada: desplaçament a Manises per a buscar tres nous punts, ara ja, sense altre objectiu que buscar el lideratge.