Tornava el futbol al Mas de Tous amb la disputa de la novena jornada de la lliga de la primera regional. Derby de màxima rivalitat entre dos pobles veïns: el Vallbonense rebia a sa casa al Benaguasil. Abans de començar el partit minut de silenci en record de Juanma Gomez, jugador del Rumbo, equip de la mateixa lliga.

El partit, com és costum a estos encontres amb tanta rivalitat, va començar amb poc de ritme i amb els dos equips sense ganes de cometre cap errada que els penalitzés des del principi. Les primeres ocasions per al Vallbonense arribaren a baló parat i encara, que el Benaguasil no va tindre cap opció d’arribar amb perill a la porteria de Josep, els de Jose Luis Durà tampoc van estar fins en atac. Ací, Manu ho intenta amb este xut frontal que se’n va anar alt.

Però el partit, amb el pas dels minuts, se’n va llevar el tacticisme i la por de damunt i es va obrir, ací el Vallbonense tenia les de guanyar, i Migue va estar a punt d’obrir el marcador amb esta jugada amb què va deixar tremolant el travesser. Haguera sigut perfecte marcar, quedava molt poc per al descans i el gol haguera tingut valor doble: numèric i psicològic. Al descans, l’empat a zero inicials es mantenia, i el pas pels vestidors deixava al davant molta feina per fer.

Amb la defensa mantenint a ratlla al Benaguasil, només era qüestió d’esperar que en qualsevol arribada es fera realitat el gol. El Benaguasil va tardar prou a ficar a prova a Josep, però el porter de La Pobla va aturar l’acció sense problemes. Migue era el principal perill per al Benaguasil, però la seua pólvora estava banyada dissabte, i així, per molt que ho intentara no arribà el gol.

Passaven els minuts i els de Jose Luis Durà continuaven amb el seu domini del partit, però sense marcar, i l’ansietat començava a fer-se l’ama del Mas de Tous, tal com es demostra en esta jugada en la qual cap dels jugadors encerta a rematar i el «uyyy» començava a ser ja un problema per als locals.

Migue va acabar expulsat el partit, i el Vallbonense va jugar amb deu els últims deu minuts de partit en els quals ja no va ocórrer cap ocasió important. Empat a zero, un punt per a cada equip, i sensació d’haver deixat passar una bona oportunitat de suar tres punts més.

Un empat que fa mal perquè l’equip va ser superior al Benaguasil, i només la falta d’encert de cara a porta va impedir guanyar el partit

Però amb una jornada plena de partits entre equips de la part alta de la classificació, l’empat a casa no és tan dolent com pareix. El Vallbonense començà la jornada a cinc punts del líder, i ara cau un lloc a la classificació, però acaba la jornada a quatre punts del primer, el Godella.

Pròxima jornada, partit de nivell al camp de futbol del segon tram del parc del Túria, a València, contra el Rumbo, equip que a hores d’ara és quart, un lloc per davant del Vallbonense, i té dos punts més.