La sala d’exposicions de la Casa Gran va acollir un any més les jornades d’història local, unes jornades que amb les d’enguany arribaven a la desena edició, coincidint amb els 10 anys de vida del museu etnològic.
Un total de 9 ponències, repartides entre la vesprada del divendres dia 20 i la vesprada de dissabte 21 que repassaven diferents aspectes al voltant de la de l’entorn de La Pobla en l’antiguitat, unes xarrades que tractaven d’endinsar-se en les primeries del nostre municipi coneguen diferents aspectes que han forjat la història del nostre poble tal com és coneix hui en dia analitzant l’epoca antiga del nostre poble i de la comarca.

Començava les jornades el tècnic superior del servei d’investigació prehistòrica de la Diputació de València, Lluís Miren Zalbidea Gómez, amb una explicació sobre la «Hidràulica romana en Valentia»
La segona de les ponències de la jornada de divendres anava a càrrec d’Ester Alba, professora titular d’història de l’art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Ester Alba va fer una xarrada en la qual es va centrar en la figura de Francisco Danvila. Ester és una de les ponents clàssiques de les jornades d’història, i enguany ha volgut participar amb la xarrada «Francisco Danvila: els inicis de l’arqueologia baix la mirada d’un burgues»

El pedestal dedicat a Gratia Maximilla, una de les importants troballes arqueològiques de Lliria i actualment es troba exposada al museu arqueològic edetà va ser l’objecte de la xarrada d’Ana Sabater, arqueòloga edetana i llicenciada en història de l’art. Ana va fer una detallada aproximació a este pedestal del segle I d.c. que en origen estaria situat al fòrum de la ciutat d’Edeta en memòria de Gratia Maximilla, una important dona de l’antiga ciutat edetana.

I el primer dia de les jornades d’història finalitzaven amb l’arqueoleg i doctor en història, especialista en numismàtica, Tomas Hurtado. L’últim torn de divendres va ser per a sentir la xarrada «Només es coneix el que es documenta, Una visió historiogràfica del coneixement de l’antiguitat romana durant el segle XIX al camp de Túria»

Dissabte nou torn per a continuar amb les jornades amb 5 ponències més. Obria la jornada Francisco José Peru Barceló amb «El jaciment ibèric del Castellar de Casinos» Este llicenciat en geografia i Història, especialitzat en Prehistòria i Arqueologia, va fer una exposició detallada de la recuperació que s’ha dut a terme en este jaciment d’època ibera a la veïna localitat de Casinos.

La Pobla, i més concretament la comarca de camp de Túria, com a cruïlla de camins, on fet que va tindre especial rellevància a l’època dominant per part de la Cultura ibera. L’arqueòleg i director del museu municipal de Montcada, Josep Burriel Alberich va ser l’encarregat de mostrar les principals evidències que s’han trobat al voltant de les restes trobades dels camins que comunicaven les principals ciutats o assentaments ibers del nostre entorn.

Prop de La Pobla s’han realitzat, amb èxit, diverses excavacions que han tret a la llum antigues poblacions d’època romana. Estos casos són els de València La Vella, a Riba-roja, i l’horta Vella a Bétera. Del privilegiat escenari que és la nostra comarca pel que respecta a l’antiguitat tardana i l’època Visigòtica va parlar Miquel Roselló Mesquida, arqueòleg i director de les excavacions abans nomenades a Bétera i Riba-roja

Continuava la segona vesprada de les jornades d’història, amb una ponència a càrrec de Joan Domingues Bell-lloc, filòleg, professor i escriptor. Joan Domingues va aprofundir en la historia de l’aqüeducte de la Covatella, qüestionant la seua denominació oficial. Un repàs als diferents llibres que han parlat de, la història de La Pobla i el poc arrelament del nom «Covatella» va ser la seua exposició, per acabar proposant altres denominacions per a este jaciment, amb més vinculació amb la toponímia local.

Finalitzava les jornades el director del museu de la Casa Gran Juan Jose Ruiz, parlant dels mites i les realitats dels diferents poblaments romans a La Pobla. Amb ell finalitzaven dos dies dedicats a la historia de La Pobla de Vallbona.

Finalitzaven unes jornades amb bona participació de públic els dos dies que es programaren. Dos jornades per aprendre i conéixer com ha sigut el passat del nostre municipi i del seu entorn.

Unes jornades d’història que quedaran pròximament plasmades en una publicació escrita que deixarà constància de la seua celebració i dels temes exposats pels seus ponents.