La jornada 34 del campionat de regional preferent arribava al Salvador Martí. Partit especial per als blanc i rojos, que amb la salvació matemàtica a la butxaca afrontaven el dual contra el Mislata amb l’ànim de deixar bona imatge a l’últim partit com a locals del campionat, però per damunt de tot el partit era especialment important pel comiat d’Alejandro Fort després de 15 anys vestint els colors del Vallbonense, el club havia preparat un homenatge a l’últim partit com a locals de la temporada.

La primera part començava amb un Mislata molt superior que va dominar el partit a tots els nivells, amb un Vallbonense incapaç de fer-li front. Va ser Josep el primer jugador destacat de l’equip amb una bona parada que va impedir el primer gol del partit. Un primer gol que no va tardar a arribar, Javier Soler de falta obria el marcador (minut 29), 0-1 al minut 24 de partit. El Vallbonense arribava poc a l’àrea del Mislata, i quan ho feia no era amb de perill. El Mislata volia obrir distancies abans del descans, i Borja Palau anotava el 0-2 al minut 36. Un gol que deixava tocat al Vallbonense, més que pel propi resultat per la diferencia entre els dos equips demostrada al terreny de joc. Els de Rodri encara van tindre alguna oportunitat, abans d’anar-se’n als vestidors, però el punt de mira dels blanc i rojos no estava afinat.
Però a la segona part tot va ser diferent i el Vallbonense va eixir a jugar amb més decisió que els primers 45 minuts de partit i van ficar al Mislata en problemes. Toni Sanabria a punt va estar de marcar l’1 a 2, però li va faltar encert. Al minut 65 de joc es vivia un dels moments més importants de la vesprada, Fort era substituït per Manu i el partit es parar uns instants per a què tots els companys d’equip li feren el corredor d’honor per a acomiadar al capità als últims segons com a jugador de futbol en actiu després de defendre la camiseta del Vallbonense durant 14 temporades. L’emoció al partit li la ficava Lucas, al minut 70, amb un gol que apuntava a remuntada. I el mateix Lucas va estar a molt poc de fer l’empat set minuts després. El Vallbonense estava jugant una molt bona segona part i el Mislata veia perillar un partit que va tindre dominat abans del descans. Altra vegada era Lucas qui inquietava la porteria de Tomas Moreno i es que els de Rodri esta fent mèrits per a empatar. Un empat que haguera pogut arribar a esta jugada en la qual l’arbitre va anul·lar la jugada per possible falta dins de l’àrea. Al remat no es va poder empatar i el Vallbonense no va poder acomiadar-se del Salvador Martí amb una victòria.

El partit va tindre dos parts ben diferents, una primera en la qual el Vallbonense va fer un mal partit i una segona part en la qual l’equip va estar a punt de remuntar.

Últim partit com a local del Vallbonense a falta de tres partits per a finalitzar la temporada. Un any que encara que no estan acabant-lo amb els millors resultats s’ha aconseguit la salvació moltes jornades bans d’acabar la lliga

Un partit que serà recordat per l’acomiadament de Fort. El capità del Vallbonense deia adéu al club després de 15 anyss defenent l’escut de La Pobla. Alejandro Fort tancava la seua carrera esportiva com a un dels jugadors més importants de l’historia blanc i roja. Dia

Amb esta derrota el Vallbonense cau a la novena plaça de la classificació amb 41 punts, gràcies a les dotze victòries, cinc empats i catorze derrotes. Per la part de baix la lliga la tanca el Llíria amb només 9 punts, el Benageber amb 27 i el Massanassa amb 30. Una setmana més la classificació l’encapçala el Vilamarxant amb 70 punts, que esta a només tres punts de ser campió matemàticament, segon el Riba-roja amb 64 i el Torrent amb 63.