La casa de la cultura tenia als infantils de l’EMAE com a protagonistes la vesprada de dimecres.  Després d’una vida sense preocupar-se pel seu poble, l’estàtua del príncep Feliz observa com el seu poble viu en la més absoluta pobresa. Mentre ell governava vivia tancat al seu castell i no es preocupava més que de la seua felicitat. Ara, la seua estàtua ha d’observar la situació de misèria en que ha deixat el seu poble. Per intentar solucionar-ho, l’estatua del prícep Feliç demana ajuda a una oroneta. Vol que l’ajude a compartir les riqueses que en vida no va saber fer. L’estatua està coberta de joies i vol que les repartisca entre els veïns. L’estatua està cansada de vore com ha deixat el seu regnat mentre ella mirava cap a un altre costat. Un obra amb la que es vol convidar a la solidaritat amb la gent que ens envolta. A les terres on viu Tito no coneixien la primavera. El seu cosí, el ratolí Coli, no s’ho pot creure. Mai no han vist creixer les flors res del que esta estació comporta. La primavera mai no ha passat pel seu poble. Es el misteri d’esta ciutat i esbrinar el per què ací no han pogut disfrutar mai d’esta estació serà l’aventura en que s’embarcaran tots dos protagonistes. Decidits a resoldre els motius que porten a que no coneguen la primavera emprendran un viatge en que es trobaran amb curiosos personatges d’un món de fantasia. Al remat el misteri s’aclareix, la seua es una ciutat perduda. L’obra pretén que els xiquets es retroben amb valors importants com la natura i el camp.  “La Manzana de la Discordia” és l’última de les obres que podien vores la vesprada de dimecres. Amb esta representació els alumnes infantils de l’Emae acostaven un treball al voltant de la superficialitat. L’obra és una referència la poma daurada de la discòrdia que, segons la mitologia grega, la deesa Eris destina per la mes guapa. La poma daurada acabaria en una disputa entre les candidates a aconseguir-la. Es tracta d’una versió adaptada es vol posar de relleu el paper de la dóna en la lluita contra la superficiliatat.  La manzana de la discordia tancava així una vesprada de teatre infantil que aconseguia omplir la casa de la cultura.