Cada vegada que obrim un aixeta o posem en marxa una llavadora estem enviant aigua al clavegueram. Però a més de les cases es sistema de recollida d’aigües el fan servir també les industries. En principi les connexions d’estos al clavegueram no pot fer-se servir per abocar residus perillosos per a la natura, però això no sempre es així.  El tractament que se li dona ací a l’aigua s’elimina tot el que són residus ordinaris que podem generar en un domicili, però no els químics. Estos afecten al procés de la depuradora i fan que l’aigua no es netege. I la conseqüència és una sanció. A la depuradora es porta un control diari dels tipus de residus que apleguen. S’analitza la seua composició i si no forma part dels que permet la normativa s’inicia un expedient.  Al no saber el poble de procedència de l’abocament tots quatre l’han de pagar per igual. Ara els municipis que comparteixen la Depuradora adaptaran la normativa per coordinar esforços.

S’aprovarà la  mateixa ordenança a tots els pobles sobre que es pot i que no es pot tirar al clavegueram i s’adaptarà a la legislació actual. A més de regular els abocaments, tots quatre ajuntaments contractaran una empresa que analitze el clavegueram de manera contínua. L’objectiu és que en cas que aplegue a la depura algun vertit incontrol·lat, saber d’on ve. La mesura pretén donar una solució al problema que a la depuradora apleguen abocaments il·legals. S’evitaran així les sancions als ajuntaments però també el problema mediambiental que susposa que de la depuradora isca aigua bruta aplegue al riu.