Titelles gegants omplien dissabte l’escenari de la Casa de la Cultura. La xiqueta Tina jugant al soterrani de la casa, l’avi que aplega i la veu rebolicant-li tots els llibres. Figures gegants que es movien a l’escenari com per art de màgia, sense vore qui les mou. És Eureka, l’obra de la companyia el Cau de l’Unicorn on es fa possible este tipus de teatre de titelles gràcies a la llum fosca. Una manera d’il·luminar que ens permetia vore un món de fantasia a l’escenari. Una realitat on gràcies a un robot que projecta hologrames viatgem al passat i al futur. Uns viatges que ens permeten conèixer personatges com l’Os Mandrós que no vol eixir de casa per que té de tot per passar-se-ho bé fins que un follet li ho lleva. El Gall Pitu Menjapalla a qui la rabosa no pot ni vore per que li impedeix furtar gallines. O el dictador Sinfroni primer el gran, acomplexat de la seua altura i a qui li agrada que tot el món li diga que es molt gran. Tot en un món de titelles que el seu director ens assegura aconsegueix captar els xiquets. Però més enllà d’este món de fantasia que ens conta històries l’obra porta un missatge per als xiquets. Un missatge que tot i els anys que té el text no canvia. Però el que realment fa que Eureka siga una obra diferent no és pel que es veu al damunt de l’escenari. I és que dissabte de vesprada, Eureka va ser un espectacle per vore, olorar i disfrutar a la Casa de la Cultura.