Una vegada finalitzada la missa es mostrava al públic els documents trobats fa uns mesos a l’interior del xicotet temple, un escrit i periòdics de l’any 1929 testimoni del grup de persones que va impulsar la reforma de l’ermita al segle passat. Desprès a l’altar es retia homenatge a la relíquia de Sant Sebastià amb llargues cues per a besar la custodia per part dels devots. A continuació el dispar de les carcasses marcava el moment d’iniciar el camí de tornada. Començava la “baixà”, el camí de retorn era pel carrer que porta el nom del patró. Les imatges de centenars de veïns acompanyant al sant es tornaven a repetir, el carrer Sant Sebastià es convertia en un riu de gent, el fet de caure la festivitat en diumenge ha ajudat a fer d’este acte uns del més multitudinaris dels últims anys. Un dels aspectes que caracteritza el moment de la baixada, com no, el dels focs d’artifici, com esta xicoteta mascletà al Carrer Poeta Lllorente i la més tradicional de totes, la que tots els anys es dispara a la porta del Sindicat. Amb el so i l’olor de la pólvora acabava el primer matí de celebracions en honor al màrtir Sant Sebastià.