L’escola de futbol del Vallbonense esta d’enhorabona. El passat cap de setmana va vore com el conjunt de l’infantil A es proclamava campió de lliga a falta de tres jornades per a la fi del campionat. Amb 10 punts d’avantatge respecte al segon classificat els de Quique Pitarch aconsegueixen un títol per que a molts dels seus jugadors no es el primer de la seua curta carrera futbolística. El partit es va disputar baix una fina pluja dissabte de matí  contra el Benimamet, últim classificat de la lliga. Tot estava preparat per al un final feliç, el precedent de la primera volta de la lliga no podia ser millor, ja que els poblans van guanyar a Benimamet per 0-14. Als pocs minuts de partit el marcador es va ficar de cara amb el 1-0, encara i l’avantatge al marcador els nervis eren el principal rival del Vallbonense que no aconseguia ser millor que el seu rival de manera clara a cap de les línies. Les cares al vestidor al descans eren el reflex de la responsabilitat , el Vallbonense sabia de la seua superioritat però no estava demostrant-la, Quique els feia les ultimes ordres abans d’eixir a una segona part que encara tindria emoció pels quatre costats. A poc a poc els locals es feren superiors però no trobaven la punteria necessària per sentenciar el partit, i quan tot el mon cantava el gol era el travesser l’encarregat d’impedir la celebració.  Al futbol n’hi ha una màxima que diu que qui perdona acaba perdent, tant certa la frase com la realitat que el Mas de Tous es va viure, quant ja ningú els dóna per vius el Benimamet empatava i complicava el partit, per davant quedaven encara alguns minuts però el guió del partit es trencava i ja no es sabia com podia ser el final. Amb l’empat el Vallbonense desperta i conscients els jugadors de tot el que es jugaven acabaren fent el gol de la victòria ,2-1 a pocs instants del final, un gol celebrat amb ràbia per tota la plantilla per que era un gol que valia tota una lliga. Amb el xiulit final els nervis es convertien en alegria ,tant per als jugadors com per als pares que anaren a vore el partit, que fins i tot van dispara una traca. Segons desprès ja tots els jugadors es ficaven les camisetes commemoratives del campionat i celebraven a peu de camp un títol mes que merescut. Al tornar al vestidor el regidor d’esports Sebastià Tamarit va felicitar un a un als jugadors per l’èxit aconseguit  destacant-los que es important ser campions però que també ho han de ser demostrant els valors del joc net i el respecte al rival. Per part de l’entrenador de l’equip l’alegria estava més que justificada, amb el campionat a la butxaca es complementava una important labor formativa. Si content estava l’entrenador més ho estaven els capitans de l’equip, encara que per algun d’ells no es la primera lliga que guanyen les sensacions de quedar campió sempre son especials. Com a bon final de festa jugadors i entrenadors acabaren a la dutxa en una celebració mes que merescuda.