La cinquena edició  de les jornades d’història arrancaven amb la mirada posada cap al patrimoni. Les masies del camp de Túria centraven la ponència inicial de Francisco Javier Bonilla i Javier Bonastre. Tots dos arquitectes van detallar les peculiaritats de les masies que es poden trobar a la nostra comarca que, tot i no ser a l’únic lloc on es poden trobar, sí que tenen un valor especial. La seua distribució en la construcció i la seua manera de gestionar-se són pròpies d’una determinada àrea de València i d’una època. I entre les masies que s’han volgut destacar algunes d’interés que hi ha al nostre municipi. Descata el Mas Nou que tot i que han posat de relleu no tindre totes les dades en quan a la seua construcció sí que han manifestat el seu valor.

I seguint amb el valor patrimonial comarcal prenia el relleu Cristina Silvestre. Ella és llicenciada en Geografia i Tècnic de Turisme i patrimoni de l’Ajuntament de Riba-roja. La vinculació d’este municipi històric amb el riu i tot el paratge que l’envolta i les característiques d’un casc urbà. Riba-roja vol que el patrimoni siga un atractiu turístic que permeta crear ocupació.

Dijous reprenia les ponències Julia Casado. Ella és alumna d’història de l’art a la universitat de València i esta dedicant els seus estudis a la Casa Blanca. La Masia ja no existeix però a través de fotografies, documentació i entrevistes està fent un recull d’informació que permeten conèixer millor la seua història i la vinculació amb el municipi. Julia Casado ha destacat la història d’este mas que passà de mans de l’església a ser propietat privada i després a l’institut de colonització. La masia sempre ha tingut una gran relació amb el  poble. Tot i això Julia Casado vol poder estudiar esta masia a traves d’imatges  i la documentació que se conserva.

Adrià Besó prenia el relleu en el segon dia de ponències. Ell és director del museu comarcal de l’Horta Sud i professor a la universitat d’història. Les construccions en pedra seca han centrat la seua conferència. Un sistema constructiu mil·lenari i estès per tota la Mediterrània amb diferents finalitats. Murs de pedra en sec o casetes per resguardar-se a la muntanya com els catxerulos són principalment els que trobem per les nostres terres. També amb la finalitat de recollir aigua la pedra en sec serveix per fer aljubs. Són construccions que encara que estan lluny de les grans obres de la història, s’han de valorar com a patrimoni arquitectònic del poble. Adrià Besó ha estat l’encarregat de tancar les cinquenes jornades d’història organitzades per la casa Gran.