Segurament el mes jóvens no saben de quin esport es tracta i mai l’han practicat. És el pic i pala, un esport tradicional valencià que també s’anomena boli, piqué o escampilla.
Esta partida ha estat organitzada per el club de jocs tradicionals de la Pobla amb l’objectiu que el Pic i Pala no forme part del passat, i de pas, gaudir d’un matí de diumenge practicant el mateix esport que els seus avantpassats.
Cal un bastonet o pic d’un pam de llarg i una pala de fusta. La pala aprofita per a pegar al pic i fer que s’enlaire. Aleshores se li torna a pegar per llançar-lo ben lluny. Este joc té un origen incert, una de les teories més acceptades parla de l’intent de dissimular les puntes de cigarret, de les primeres plantes de tabac que s’havien fumat, per a la qual cosa colpejaven la punta de la mateixa i la tiraven el més lluny possible. Amb posterioritat es va substituir la punta de cigarret per un pal xicotet. L’equip que llança es col·loca dins d’un cercle. Cada un del tres jugador només té una oportunitat per encertar. Dos són els moviments bàsics per a ser un bon jugador de Pic i Pala. En primer el colpejar la pica amb en un extrem de la pala, per tal que s’alce, i l’altre, l’habilitat per a quan estiga per a l’aire pegar-li fort perquè córrega el més lluny possible. Partida a on entren en joc tant homes com dones, tot una bona mostra de com amb pocs recursos es pot practicar esport i de mostrar a les noves generacions que la cultura autòctona també els pot oferir experiències divertides.