Les portes de l’escola infantil obertes i les mares i pares comencen a portar els xiquets. És el primer dia de col·legi. Alguns encara no saben on van i caminen decidits amb el carret de la bossa a les mans. Però quan se n’adonen d’on entren l’actitud canvia. Saben que els van a deixar i les mares se’n van. Els més menuts, encara sense caminar, s’afanyen a buscar als pares gatejant. Deixar-lo ràpid és la millor manera per que se’ls passe prompte. Uns que els costa un poquet quedar-se i altres que no ho porten gens malament. Els han contat que ací estaran amb amics i ja voleien vindre a jugar. I si pensem que els xiquets ho passen mal quedant-se res més lluny de la realitat, però per a alguns pares no es fàcil deixar-los. Hui és un dia per buscar la classe que li toca a cada menut. Uns per que és el primer any que venen i altres per que canvien de nivell.. Ja a dins de classe, a través del vidre encara veïen algú plorar però prompte se’ls passa. Sense els pares els xiquets comencen a jugar i a passar-s’ho bé. Amb amics que ja coneixen d’altres anys o els que acaben de vore prompte l’alegria torna a les aules. Els primers dies són d’adaptació per que aprenguen la rutina de vindre. I una vegada la classe recupere la normalitat serà el moment de posar en marxa el programa d’enguany. Vindre a l’escola des de tan menuts els pot ajudar a relacionar-se i també a aprendre. Tenen tot un curs per endavant però des de hui ja saben que passaran ací els matins amb amics i envoltats de molts joguets que els ajudaran a aprendre.