Es un dels primers sons que acompanyen l’eixida de Sant Sebastià de l’església. Comencen les festes i en la primera casa ja esperen vore’l per començar a disparar. Uns dispars que es repeteixen en cadascun dels actes d’estes festes patronals, be siga de dia o de nit.

El pas del sant per les cases es sinònim d’honorà, una manera de retre homenatge al patró que consisteix en disparar quan la imatge passa pel davant.

Una festa que es remunta en els segles i que front al que ha passat en altres municipis, a la Pobla mai no s’ha perdut. El que era un acte que feien els milicians ara el fan majoritàriament els caçadors. Als balcons dels carrers per on passa Sant Sebastià  tots coordinats per fer homenatge a un Sant que a la Pobla es molt venerat.

I igual que se l’espera a l’eixida, se l’acomiada fins a l’any que ve. L’últim trajecte és el més sorollos en una tradició que fa que la festa de la Pobla siga única.