És el plat mes internacional de la cuina valenciana i no pot faltar a cap celebració important. A les festes del parc tots els anys s’ajunten centenars de persones per a cuinar de la millor manera possible una bona paella per a sopar. De paelles quasi tots som grans entesos però només els cuiners saben quins són els passos a seguir per a que una vegada a la taula els comensals queden satisfets. Encara que sempre n’hi lloc a que cadascú puga ficar el seu toc personal per tal què siga més bona. És el cas d’esta paella que porta conill caçat a la muntanya. Paelles a llenya tenen com a dificultat el saber controlar molt bé el foc, per això els cuiners sempre tenen al costat un bon ajudant que és qui sap la quantitat i intensitat del foc a cada moment. Centenars de paelles, des de les més grans fins a les mes xicotetes. Cada una estava cuinada amb la màxima dedicació possible pels seus cuiners. Alguns d’ells són tan experts que estaven segurs que d’ entrar a concurs la seua seria la millor  de totes. Fregir molt bé la carn també la verdura i tindre bullint el caldo els minuts necessaris són passos que quasi tots saben fer de memòria. Però el moment més important i el que decidirà si la paella és bona o no és el moment de tirar l’arròs. Ací entra en joc factors com la quantitat i la força del foc o  l’arròs just per la grandària de la paella, de no calcular bé estos factors poden fer que la paella siga recordada de forma negativa. Passats uns minuts de les nou i mitja era el moment de dur la paella a la taula i poder provar el resultat d’una hora mitja davant del foc. Encara que la paella sempre es un plat molt comentat en este cas les opinions van ser unànimes. Desprès de sopar vindria el moment de les actuacions. El fi de festa era a l’escenari del parc amb l’actuació de Cristina i Pepa Blasco, finalistes del programa de TV  “Tu si que vales”