Un dels moments més importants de la festa sempre arriba amb el trasllat de la imatge de la Mare de Deu del Rosari a casa del clavari major. És l’acte central de les festes patronals.  Al so de les albades començava una llarga de nit de celebracions, la veu del cantadors junt a la dolçaina i el tabalet retronaven dins l’església per a cantar-li a la Verge del Rosari.  Moments desprès els quintos carregaven l’anda i en romeria veïns, clavaris i festeres participaven de la festa marxant cap al carrer del Pilar. La cercavila l’obria el grup de danses valencianes de la falla de l’Hort. El poder tindre a la Verge en sa casa és un honor que cada any té el clavari que cada clavaria elegeix. Enguany el privilegi a sigut per a Sebas Llopis, un dels clavaris majors més joves de l’història. Eren tantes les ganes i la il·lusió de tindre la Verge en casa que no dubta a portar l’anda com si fora un quinto més. Les portes del número 6 del carrer Pilar obertes per a rebre una il·lustre visita, abans de baixar la imatge l’última albà en honor a la Patrona. Sebas va carregar a la Mare de Déu fins a l’interior de la vivenda per a ficar-la a l’altar a on estaria tota la nit. Moments de molta emoció per ell i per a tota la seua família, gent molt vinculada a la festa de tota la vida i que veia amb la clavaria major de Sebas un somni fet realitat per a tots. Una vegada la Verge esta a l’altar a on passarà la nit, la coral de l’església fa pujar el to de solemnitat a un moment de màxima emoció per al presents. I desprès el moment de poder vore i tocar a la Patrona de molt prop, una oportunitat única també per a immortalitzar el moment amb fotos que quedaran per al record